dijous, 15 de gener de 2009

Oriol Matadepera, Maneres de fer l'amor

De antes muerta que sumisa


Un gran amor meu em deia l'altre dia que qui no tenia sexe per cap d'any, així li aniria la resta de l'any gregorià que ens ha tocat viure. I ja el veus tot preocupat perquè aquella nit no trobava amb qui intercanviar fluxes. Hi ha moltes maneres de fer l'amor i no cal estressar-se si el nostre sexe no coincideix amb les persones i moments que desitgem. Qui millor coneix el nostre cos que les nostres mans i dits? Fer l'amor és abraçar a algú o convidar-lo a dinar, berenar, sopar o esmorzar. També és expressar els teus sentiments i passejar per la platja o la muntanya. Efectivament, fer l'amor no deixa de ser ajudar, tenir cura o preocupar-se de qualsevol persona que passi pel nostre davant. Fer l'amor també pot ser dormir al costat de qualsevol persona; de la mateixa manera que tenir sexe no sempre és fer l'amor. És per això que poca gent entén que es pugui estimar amb bogeria a diverses persones a la vegada i es puguin expressar sentiments -des del seu punt de vista, únics i intransferibles- cap a diferents persones. Quan més t'estimis a tu mateixa, més podràs estimar a la resta del món. Exactament igual que quant més riguis de tu mateix, més alegre serà la teva vida. L'amor no està fet per ser entès, només per ser viscut, i per això hem de confiar plenament en les persones que tenim a prop i estimar-les a la vegada que ens deixem estimar.

Aquesta confiança hauria d'envoltar qualsevol relació humana ja que és l'amor a la llibertat i a la justícia el que ens fa sortir al carrer a protestar, a aixecar i encendre barricades, a sacrificar el nostre benestar per grans ideals o petites resistències. En tot cas, no faig cas de supersticions ni frases meravelloses igual que desconfio de filosofies optimistes i de panacees. Aquest any i les nostres vides aniran com cadascuna de nosaltres vulguem. Està clar que moltes vegades necessitem d'altres persones i segons el que pretenguem assolir, aquestes hauran de ser centenars, milers, milions... Fer l'amor és altament revolucionari i esfondrar les bases d'aquest capitalisme salvatge és fer l'amor. I està clar que cadascú fa l'amor com li agrada i en funció del moment, millor trobar connexions que aïllar-nos. Hi ha a qui li agrada fer-ho lentament i altres tenen molta pressa, a algú li agrada de dia i a altres a les fosques, a soles, en parella o en grups d'afinitat, amb caputxa o amb cadenes, trencant-ho tot o amb foc intens, però sempre amb seguretat i consciència. Sobre gustos... Ho dubtaves? Somriu, jo t'estimo!

dimarts, 13 de gener de 2009

Amor líquido, Zygmunt Bauman


La abundancia y aparente disponibilidad de experiencias amorosas llega a alimentar la convicción de que el amor es una destreza que se puede aprender y que el dominio de esa materia aumenta con el número de experiencias y la asiduidad del ejercicio. Incluso se puede llegar a creer que la capacidad amorosa crece con la experiencias acumulada, que el próximo amor será una experiencia aún más estimulante que la que se disfruta actualmente, aunque no tan emocionante y fascinante como la que vendrá después de la próxima...

El alquimista, Paulo Coelho


Conocía a mucha gente por aquellos contornos y por esto le gustaba viajar. Uno siempre acaba haciendo nuevos amigos y no tiene necesidad de estar con ellos un día tras otro. Cuando la gente ve siempre las mismas personas acabamos haciendo que pasen a formar parte de nuestra vida. Y como forman parte de nuestra vida, pasan también a querer modificar nuestra vida. Si no actuamos tal como ellas esperan, se disgustan. Porque todas las personas tienen una idea exacta de cómo debemos vivir nuestra vida. Y nunca tienen idea de cómo deben vivir la suya propia.

Volkmar Sigusch decía...



Todas las formas de relaciones íntimas en boga llevan la misma máscara de falsa felicidad que en otro tiempo llevó el amor marital y luego el amor libre... A medida que nos acercamos para observar y retiramos la máscara, nos encontramos con anhelos insatisfechos, nervios destrozados, amores desengañados, heridas, miedos, soledad, hipocresía, egoísmo y repetición compulsiva... El rendimiento ha reemplazado al éxtasis, lo físico está de moda, lo metafísico no... Abstinencia, monogamia y promiscuidad están alejadas por igual de la libre vida de la sensualidad que ninguno de nosotros conoce.

dilluns, 12 de gener de 2009

Sin tesao no hay solución, Roberto Freire


La gran decepción de los amantes que buscan la felicidad (estado de placer permanente, institucionalizado) a través del amor es producida por su incapacidad en aceptar que, como todas las cosas vivas, el amor también tiene un principio, su mitad y un final. Ni su tiempo, ni su espacio, ni tampoco su tesao pueden ser determinados y controlados por la razón de la voluntad o por la fuerza del poder. Así, a veces somos obligados a perder un amor precozmente, o a tener que soportarlo desnaturalizado, moribundo o incluso muerto. Sólo la libertad y la autonomía nos enseñan a aceptar biológica y humanamente el tiempo, el espacio y el tesao de las cosas vivas.