Entre tant soroll, costa trobar un moment de calma. Els fets es precipiten diàriament, les notícies ja no només volen, ara també corren per la xarxa. Si no estàs atent, quedes fora; has d’estar al dia, saber d’això i d’allò, o almenys aparentar-ho. Acostumat al xivarri, oblides fàcilment que la remor no et permet escoltar-te a tu mateix. Tant se val, creus que no ho necessites. Abans, rebutjaves qualsevol guirigall perquè et resultava tant estrident que no et deixava pensar; ara, t’escapes del silenci perquè tems la soledat a la qual et transporta. T’atures. Saps d’on véns, però no acabes de veure clar cap on vas. En un món on regna la immediatesa, el procés no importa, només el resultat és rellevant.
