 |
| De antes muerta que sumisa |
Un gran amor meu em deia l'altre dia que qui no tenia sexe per cap d'any, així li aniria la resta de l'any gregorià que ens ha tocat viure. I ja el veus tot preocupat perquè aquella nit no trobava amb qui intercanviar fluxes. Hi ha moltes maneres de fer l'amor i no cal estressar-se si el nostre sexe no coincideix amb les persones i moments que desitgem. Qui millor coneix el nostre cos que les nostres mans i dits? Fer l'amor és abraçar a algú o convidar-lo a dinar, berenar, sopar o esmorzar. També és expressar els teus sentiments i passejar per la platja o la muntanya. Efectivament, fer l'amor no deixa de ser ajudar, tenir cura o preocupar-se de qualsevol persona que passi pel nostre davant. Fer l'amor també pot ser dormir al costat de qualsevol persona; de la mateixa manera que tenir sexe no sempre és fer l'amor. És per això que poca gent entén que es pugui estimar amb bogeria a diverses persones a la vegada i es puguin expressar sentiments -des del seu punt de vista, únics i intransferibles- cap a diferents persones. Quan més t'estimis a tu mateixa, més podràs estimar a la resta del món. Exactament igual que quant més riguis de tu mateix, més alegre serà la teva vida. L'amor no està fet per ser entès, només per ser viscut, i per això hem de confiar plenament en les persones que tenim a prop i estimar-les a la vegada que ens deixem estimar.
Aquesta confiança hauria d'envoltar qualsevol relació humana ja que és l'amor a la llibertat i a la justícia el que ens fa sortir al carrer a protestar, a aixecar i encendre barricades, a sacrificar el nostre benestar per grans ideals o petites resistències. En tot cas, no faig cas de supersticions ni frases meravelloses igual que desconfio de filosofies optimistes i de panacees. Aquest any i les nostres vides aniran com cadascuna de nosaltres vulguem. Està clar que moltes vegades necessitem d'altres persones i segons el que pretenguem assolir, aquestes hauran de ser centenars, milers, milions... Fer l'amor és altament revolucionari i esfondrar les bases d'aquest capitalisme salvatge és fer l'amor. I està clar que cadascú fa l'amor com li agrada i en funció del moment, millor trobar connexions que aïllar-nos. Hi ha a qui li agrada fer-ho lentament i altres tenen molta pressa, a algú li agrada de dia i a altres a les fosques, a soles, en parella o en grups d'afinitat, amb caputxa o amb cadenes, trencant-ho tot o amb foc intens, però sempre amb seguretat i consciència. Sobre gustos... Ho dubtaves? Somriu, jo t'estimo!
