Sobre el amor romántico, el amor libre y alternativas (hetero); A. I . C.

Las dinámicas generadas dentro de las relaciones de amor romántico siguen siendo, por desgracia, nuestro pan de cada día; incluso dentro de relaciones con otros nombres. Esto lo expresa muy bien La Otra en una de sus canciones, en la que dice: “nadie nos dijo que fuese a ser fácil sacarse de dentro los cuentos de un príncipe azul”.

Vivimos en un mundo heteropatriarcal empapado de relaciones de un supuesto amor que, tal y como nos hacen creer, es lo mejor que nos puede pasar; o incluso lo único que hará que nuestra vida tenga sentido. Esas dinámicas relacionales nos atan y nos amordazan cada día, no las dejamos de ver ni siquiera en relaciones supuestamente libres, y eso nos preocupa y lo que es peor, nos duele.

Revolució, jo em caso amb tu!; Marc Rude

Perquè estic fart de veure com tothom es baralla. Perquè no m’agrada que la gent vulgui que altra gent sigui seva i competeixi amb lis sevis iguals per conquerir el cos d’altres iguals. Em repugna que, quan parlo amb una dona a partir de certa hora del vespre, sembla que quedi implícit que donar-li conversa sigui una estratègia per endur-me-la al llit. Perquè a ningú li fa il·lusió que amigues i amics, companyes i companys, desapareguin de cop del mapa per retornar després fusionadis en engendres siamesos, aïllacionistes i antisocials, que reorganitzen les individualitats en una espècie d’egoïsmes a duo, que les anul·len i les separen de les demés. Ja no hi vull perdre més temps, en reconstruir psiques devastades pels mals del sacrifici de l’autonomia a l’altar de la dependència obsessiva cap a un altre ésser humà. Probablement heu llegit o senzillament intuïu que tot això és un subproducte del capitalisme, que va popularitzar l’amor romàntic per ordenar el món en parelletes patriarcals que s’evadeixen de la realitat en base al consum d’utopies prefabricades pel mateix sistema, que fa servir la propaganda romàntica per construir un món il·lusori que no coneix classes ni fronteres i que, al cap i a la fi, serveix, més que res, per tancar el marit a la fàbrica i l’esposa a la cuina.