Cossos Inapropiables, Dignitat Rebel

 

Marina Garcés ens convida a repensar el nostre propi cos més enllà dels límits de la propietat i de les seves trampes, superant així l’ancestral ficció de l’individu que conquesta la seva llibertat i identitat mitjançant la propietat. “El cos no acaba ni comença en sí mateix; és un nus de relacions, forces i situacions que irreductiblement ens identifica i que, en el seu devenir social, es converteix en problemàtica col·lectiva”. Dignitat Rebel hi va estar present.

Partint de l’assaig de Santiago López Petit, La movilización global. Breve tratado para atacar la realidad (2009), Noemí Acedo Alonso reflexiona sobre la necesitat d’articular novas víes de repolitització de la pròpia vida que, a la vegada, reverteixin en l’espai comú. Durant els darrers trenta anys, s’ha produït una perversa identificació entre realitat i capitalisme, que ha derivat en l’aniquilació de la classe treballadora i la despolitització de la societat civil. La precarietat que ens imposa el neolliberalisme global no és sols laboral, sino també existencial. D’ahí la urgència de convertir aquest malestar social en una qüestió política central, polititzant la pròpia existència i retornant a allò col·lectiu. Acedo Alonso estableix un interessant diàleg entre el texte de López Petit i l’obra de pensadores com Jeanne Hersch, Hannah Arendt, Simone Weil o Marina Garcés.

Beatriz Preciado ens proposa un viatje epistèmic-polític mitjançant la història de l’úter. Una genealogía crítica amb la que es pretén deconstruir i resignificar una de las ficcions polítiques vives centrals de la història de la humanitat: la del propi cos. 

La teología patrística centroeuropea s’ha beneficiat del cos com a plataforma privilegiada sobre la que inscriure, al seu gust succesius models de representació, apropiació i govern. Front als anomenats processos de colonització, Preciado ens convida a pensar altres contra-mitologies del cos, cultivant nous espais de resistència més enllà d’allò públic i allò privat: en el terreny «d’allò comú».

republicat gràcies a serra tramuntana sierra maestra