El llibre ‘Ética
Promiscua’ sacseja les percepcions clàssiques de l’amor i el
sexe
“Molta gent pensa que
ser promíscua i ser ètica és una contradicció, tot i que, en
realitat, es pot practicar molt de sexe sense deixar de ser ètica.
És en aquest sentit que el títol del llibre és una tria
provocadora”.
Així explicava
l’escriptora especialitzada en educació sexual Janet Hardy el
títol del seu llibre The Ethical Slut —l’ètica
promiscua’— en una entrevista ara fa un any a la Directa. El
llibre, escrit juntament amb Dossie Easton, és un dels més
influents entre els grups que promouen una visió positiva del sexe
no convencional. Llavors, ja era citat per tota mena de moviments
socials, especialment els que tracten el tema del poliamor, però
encara no s’havia traduït de l’anglès. En aquella ocasió,
Hardy, que participava al Festival sobre l’Art de la Luxúria Xplore que es va fer a Barcelona, va parlar sobre la traducció del
llibre al castellà amb Miguel Vagalume, un dels activistes que ha
fet més esforços per difondre el text des del seu bloc, titulat La Mosca Cojonera.
Vagalume, des del grup
Golfxs con principios, ha dinamitzat activitats que segueixen
la filosofia central d’aquest llibre: el sex positive movement
(que, més o menys, significa moviment per la positivització del
sexe). Finalment, el llibre ha estat publicat en castellà per
l’editorial Melusina sota el títol Ética Promiscua.
Reprenent el fil sobre el
títol, Hardy ens explicava que incloïa “el terme slut
(promíscua) per parlar de manera provocadora d’un concepte...
D’entrada, una persona promíscua és la que aprecia el sexe com
una manera de connectar i també com una expansió personal. No es
tracta de dir quina mena de sexe és bona o dolenta; totes ho són,
sempre que siguin consensuades”.
Ética Promiscua
sacseja les percepcions clàssiques de l’amor i del sexe i fa
saltar les seves restriccions i els seus límits apostant per
l’honestedat i el consens. És un paisatge obert a infinites
possibilitats en els àmbits del sexe i l’amor: les relacions
sexuals com a enfortiment de l’amistat i com una finestra cap a
l’experimentació de noves sensacions del món. Només posa una
restricció: ser ètica. El treball proposa una visió nova de la
promiscuïtat, lluny de la connotació negativa que sol tenir, una
visió on la gent promíscua assaboreix la vida amb pensaments
positius i sentiments optimistes.
“Nosaltres, quan vam
escriure el llibre The Ethical Slut —deia Hardy—, volíem
eliminar les limitacions i usar un terme més inclusiu que contemplés
les relacions espontànies, als amics sexuals o, fins i tot, els
models de parelles de tres. De fet, és possible ser completament
monògam i
promiscu, l’important és
que sigui una elecció personal. (...) Jo estic absolutament d’acord
amb qui mira totes les possibilitats que existeixen de relacions
sense prejudicis i, finalment, elegeix la monogàmia perquè
considera que està feta per ell o ella. Però això no és el
normal, ja que, habitualment, la gent és monògama perquè pensa que
és l’única moral possible”.
El llibre, doncs, és una
finestra oberta al poliamor, però reconeixent tot tipus de
pràctiques de l’amor i del sexe: des de l’asexualitat i la
monogàmia a les orgies o el sexe públic, totes les pràctiques són
positives si són una opció escollida lliurement. El full de ruta ha
de ser el respecte,
els acords, l’honestedat
i la manca d’expectatives (no esperar de la parella allò que no
està disposada a fer o que no s’ha compromès a donar). Per
aquesta raó, s’analitza en profunditat la gelosia i els conflictes
i com fer acords o com ampliar una relació existent a una de nova.
Pel que fa al sexe, les autores creuen que “l’energia eròtica és
a tot arreu”, el sexe és una celebració de la vida i de
l’abundància, és la manera de connectar amb el món i amb les
amistats.
Grups de poliamor
Aquest llibre i també
d’altres han inspirat la creació de moltes trobades, grups de
discussió per Internet, festivals internacionals, etc. A Madrid, per
exemple, hi ha un grup de poliamor molt actiu que fa reunions cada
mes. A Catalunya, existeixen els grups yahoo de poliamor, els
grups de facebook Poliamor Catalunya i la coordinació
Polyamory Europe, a càrrec de David Mallofrè, que també
organitza l’Opencon, les trobades europees per discutir
sobre el poliamor. L’any 2012, Mallofrè comentava: “L’Opencon
és hereu de dos esdeveniments anteriors: una trobada internacional
informal –Polyweekend Girona– i un esdeveniment que es fa
anualment a Anglaterra i s’anomena Opencon UK. El consens
establert diu que, quan parlem de poliamor, ens referim a relacions
no monògames ètiques i consensuades, però cadascú ho viu amb
matisos diferents, tant culturals com personals. Som conscients que
hi ha molta feina a fer, però, d’alguna manera, ens sentim amb la
força dels pioners”.
Miguel Vagalume, LaMosca Cojonera i Golfxs con principios
El traductor del llibre no
és només un traductor. Des de Madrid, ha esdevingut un dels
epicentres del sex positive movement a l’Estat espanyol a
través del bloc La Mosca Cojonera i el grup Golfxs con
Principios, coordinat amb “su santa” (segons diu
Vagalume), on “promou una visió positiva del sexe no convencional
–poliamor, swinger, BDSM, Kink, LGBT i queer–
mitjançant publicacions, activitats i serveis”. Aquestes webs són
una bona guia de temes i recursos per endinsar-se en aquests temes.
“A Golfxs con
principios no defensem que les persones siguin atletes sexuals,
sinó que tothom porti la vida sexual que vulgui portar. Volem treure
la capa de caspa que té el món sexual. Penso que el sex positive
movement impulsa que puguis fruir del sexe de manera reconeguda i
oberta dins la teva normalitat, sense que, per això, passis per
sobre de la família, la feina o les amistats. Que tu puguis dir que
estàs ficat en BDSM, en poliamor o en swinger i, a la vegada,
visquis la teva família, siguis un bon professional o un company
d’una vida normal. No es tracta de viure en una comuna a part on
tothom fa unes coses raríssimes, sinó que es tracta d’encaixar el
sexe en una vida normal”.
Les sexualitats i les
relacions no convencionals són un ventall molt ampli que inclou una
varietat de grups molt gran: els grups de poliamor, els grups que
practiquen sexualitat basada en BDSM, el tan-
tra, el swinger o
els grups que es plantegen altres maneres d’entendre el gènere com
els col·lectius LGTB o queer. Aquests grups estan
interrelacionats, però, sovint, no tenen res a veure entre ells,
estan atomitzats o fins i tot es contradiuen. Per exemple, sovint,
els ambients swinger no comprenen els plantejaments del
poliamor, o les sexualitats BDSM es troben en esferes diferents del
tantra.
“Qualsevol sexualitat no
tradicional entra a Golfxs con principios. És més, penso que
hi ha moltes persones que, si tenen la possibilitat d’elegir, no es
defineixen des d’una sola sexualitat ni amb una sola etiqueta. Hi
ha persones que uns dies se senten BDSM, però d’altres són més
swinger. Pots ser promiscu i no convencional i no per això
has de compartir un grup amb una sola estètica i un argot específic.
Jo no em crec la persona que és swinger, només visita
pàgines swinger i no fa una ullada al BDSM o al poliamor per
veure de què parlen
Les etiquetes són
conductes que segueixes a vegades, no sempre, però actualment no
tenen cap sentit. Això ho aplico al bloc La Mosca Cojonera,
on m’interessa qüestionar certeses que habitualment es donen en
l’àmbit del gènere, la monogàmia, l’heterosexualitat, etc. Es
tracta d’obrir noves portes, però, aleshores, cada porta que obres
conté una pila d’opcions diverses en sexualitat i en amor i
cadascú escull la que vol. M’interessa aquesta ambigüitat, no
haver d’escollir entre blanc i negre, sinó contemplar moltes
altres opcions. Un altre món sexual és possible”.
Barcelona va acollir, el
2012, el Festival sobre l’Art de la Luxúria Xplore, un
esdeveniment sorprenent que capgira tots els prejudicis i les
pràctiques heretades sobre la sexualitat, el cos i les relacions
sentimentals, una concepció expansiva i transformadora de la
sexualitat. El coreògraf i director d’aquest festival Felix
Ruckert, basat a Berlín, ens explicava: “el 2004, vaig fer una
recerca del meu treball coreogràfic en sexualitat interessant-me per
la sexualitat que es desenvolupa fora de l’àmbit privat, —que és
on se sol desenvolupar— i on existeix un ull exterior: el BDSM, el
contact improvisation, el swinger o els grups de
tantra. El que em vaig trobar, però, és que les diverses escenes
estaven molt separades, ja sigui perquè no tenien contacte o perquè
tenien estètiques oposades: imagina’t l’escena BDSM fosca i amb
cadenes, o la del tantra, tan volàtil i hippy... Jo vaig buscar
persones que participessin en un espai on tothom hi fos present, amb
un esperit de sex positive movement”.
La sexualitat és una
activitat que porta la gent als seus moments més emotius o els més
fràgils, ja que toca
l’èxtasi o el descontrol. Aquests aspectes es consideren molt
perillosos
en la societat
capitalista, segons la qual no pots ser fràgil ni estar fora de
control”.
El bloc Antes muertaque sumisa és un bloc on el sex positive movement es
mostra de manera expansiva i des d’una concepció revolucionària i
transformadora. No se sap quina de les persones col·laboradores
habituals deu ser la coordinadora, si Oriol Matadepera, Sandra Rojas,
Mila Mores, Bibiana Hirukote o Gna Marada però és un referent
imprescindible i completíssim en literatura i en recursos que mostren
que un altre món sexual és possible. També va autoeditar el llibre
Del amor al amor, presentat a molts centres socials de Catalunya.
La web Sex in Panic
és un cas molt especial. S’autodefineix com un espai de “sexologia
amb una perspectiva positiva, constructiva, feminista i golfa,
enfocada al psicoerotisme femení amb un toc kinky i lesbià”.
Bluttie Kat, una jove creadora que —de ben segur— revolucionarà
moltes ments, crea una web complexa i completa, que té l’habilitat
de viatjar pel sexe des de dins i una capacitat poc comuna d’oferir
noves visions de conceptes que semblaven analitzats.
publicat a la Directa nº 327, 24 de juliol
de 2013
Em falta una mica de crítica, més allà del "tothom a follar"
ResponEliminaNo serveix de res parlar de sexualitat positiva si no en som conscients de la pressió i la moralitat constant sobre la monogàmia. I em falta això a l'article. Que tothom pot follar amb qualsevol, però diga-li a algú que no ha sortit del seu poble que ho faci i que després no es senti malament (de fet, em sembla que no cal ni buscar al poble!). Això últim és el que hem de tenir en compte, i com hem de fer per que la gent s'estimi i estimi el seu cos i la seva sexualitat sense trair-se.