diumenge, 4 d’agost de 2013

Positivitzant el sexe, Sagar Malé


El llibre ‘Ética Promiscua’ sacseja les percepcions clàssiques de l’amor i el sexe





“Molta gent pensa que ser promíscua i ser ètica és una contradicció, tot i que, en realitat, es pot practicar molt de sexe sense deixar de ser ètica. És en aquest sentit que el títol del llibre és una tria provocadora”.
Així explicava l’escriptora especialitzada en educació sexual Janet Hardy el títol del seu llibre The Ethical Slut —l’ètica promiscua’— en una entrevista ara fa un any a la Directa. El llibre, escrit juntament amb Dossie Easton, és un dels més influents entre els grups que promouen una visió positiva del sexe no convencional. Llavors, ja era citat per tota mena de moviments socials, especialment els que tracten el tema del poliamor, però encara no s’havia traduït de l’anglès. En aquella ocasió, Hardy, que participava al Festival sobre l’Art de la Luxúria Xplore que es va fer a Barcelona, va parlar sobre la traducció del llibre al castellà amb Miguel Vagalume, un dels activistes que ha fet més esforços per difondre el text des del seu bloc, titulat La Mosca Cojonera.

Vagalume, des del grup Golfxs con principios, ha dinamitzat activitats que segueixen la filosofia central d’aquest llibre: el sex positive movement (que, més o menys, significa moviment per la positivització del sexe). Finalment, el llibre ha estat publicat en castellà per l’editorial Melusina sota el títol Ética Promiscua.


Reprenent el fil sobre el títol, Hardy ens explicava que incloïa “el terme slut (promíscua) per parlar de manera provocadora d’un concepte... D’entrada, una persona promíscua és la que aprecia el sexe com una manera de connectar i també com una expansió personal. No es tracta de dir quina mena de sexe és bona o dolenta; totes ho són, sempre que siguin consensuades”.

Ética Promiscua sacseja les percepcions clàssiques de l’amor i del sexe i fa saltar les seves restriccions i els seus límits apostant per l’honestedat i el consens. És un paisatge obert a infinites possibilitats en els àmbits del sexe i l’amor: les relacions sexuals com a enfortiment de l’amistat i com una finestra cap a l’experimentació de noves sensacions del món. Només posa una restricció: ser ètica. El treball proposa una visió nova de la promiscuïtat, lluny de la connotació negativa que sol tenir, una visió on la gent promíscua assaboreix la vida amb pensaments positius i sentiments optimistes.

“Nosaltres, quan vam escriure el llibre The Ethical Slut —deia Hardy—, volíem eliminar les limitacions i usar un terme més inclusiu que contemplés les relacions espontànies, als amics sexuals o, fins i tot, els models de parelles de tres. De fet, és possible ser completament monògam i
promiscu, l’important és que sigui una elecció personal. (...) Jo estic absolutament d’acord amb qui mira totes les possibilitats que existeixen de relacions sense prejudicis i, finalment, elegeix la monogàmia perquè considera que està feta per ell o ella. Però això no és el normal, ja que, habitualment, la gent és monògama perquè pensa que és l’única moral possible”.
El llibre, doncs, és una finestra oberta al poliamor, però reconeixent tot tipus de pràctiques de l’amor i del sexe: des de l’asexualitat i la monogàmia a les orgies o el sexe públic, totes les pràctiques són positives si són una opció escollida lliurement. El full de ruta ha de ser el respecte,
els acords, l’honestedat i la manca d’expectatives (no esperar de la parella allò que no està disposada a fer o que no s’ha compromès a donar). Per aquesta raó, s’analitza en profunditat la gelosia i els conflictes i com fer acords o com ampliar una relació existent a una de nova. Pel que fa al sexe, les autores creuen que “l’energia eròtica és a tot arreu”, el sexe és una celebració de la vida i de l’abundància, és la manera de connectar amb el món i amb les amistats.

Grups de poliamor
Aquest llibre i també d’altres han inspirat la creació de moltes trobades, grups de discussió per Internet, festivals internacionals, etc. A Madrid, per exemple, hi ha un grup de poliamor molt actiu que fa reunions cada mes. A Catalunya, existeixen els grups yahoo de poliamor, els grups de facebook Poliamor Catalunya i la coordinació Polyamory Europe, a càrrec de David Mallofrè, que també organitza l’Opencon, les trobades europees per discutir sobre el poliamor. L’any 2012, Mallofrè comentava: “L’Opencon és hereu de dos esdeveniments anteriors: una trobada internacional informal –Polyweekend Girona– i un esdeveniment que es fa anualment a Anglaterra i s’anomena Opencon UK. El consens establert diu que, quan parlem de poliamor, ens referim a relacions no monògames ètiques i consensuades, però cadascú ho viu amb matisos diferents, tant culturals com personals. Som conscients que hi ha molta feina a fer, però, d’alguna manera, ens sentim amb la força dels pioners”.

Miguel Vagalume, LaMosca Cojonera i Golfxs con principios
El traductor del llibre no és només un traductor. Des de Madrid, ha esdevingut un dels epicentres del sex positive movement a l’Estat espanyol a través del bloc La Mosca Cojonera i el grup Golfxs con Principios, coordinat amb “su santa” (segons diu Vagalume), on “promou una visió positiva del sexe no convencional –poliamor, swinger, BDSM, Kink, LGBT i queer– mitjançant publicacions, activitats i serveis”. Aquestes webs són una bona guia de temes i recursos per endinsar-se en aquests temes.
A Golfxs con principios no defensem que les persones siguin atletes sexuals, sinó que tothom porti la vida sexual que vulgui portar. Volem treure la capa de caspa que té el món sexual. Penso que el sex positive movement impulsa que puguis fruir del sexe de manera reconeguda i oberta dins la teva normalitat, sense que, per això, passis per sobre de la família, la feina o les amistats. Que tu puguis dir que estàs ficat en BDSM, en poliamor o en swinger i, a la vegada, visquis la teva família, siguis un bon professional o un company d’una vida normal. No es tracta de viure en una comuna a part on tothom fa unes coses raríssimes, sinó que es tracta d’encaixar el sexe en una vida normal”.

Les sexualitats i les relacions no convencionals són un ventall molt ampli que inclou una varietat de grups molt gran: els grups de poliamor, els grups que practiquen sexualitat basada en BDSM, el tan-
tra, el swinger o els grups que es plantegen altres maneres d’entendre el gènere com els col·lectius LGTB o queer. Aquests grups estan interrelacionats, però, sovint, no tenen res a veure entre ells, estan atomitzats o fins i tot es contradiuen. Per exemple, sovint, els ambients swinger no comprenen els plantejaments del poliamor, o les sexualitats BDSM es troben en esferes diferents del tantra.

“Qualsevol sexualitat no tradicional entra a Golfxs con principios. És més, penso que hi ha moltes persones que, si tenen la possibilitat d’elegir, no es defineixen des d’una sola sexualitat ni amb una sola etiqueta. Hi ha persones que uns dies se senten BDSM, però d’altres són més swinger. Pots ser promiscu i no convencional i no per això has de compartir un grup amb una sola estètica i un argot específic. Jo no em crec la persona que és swinger, només visita pàgines swinger i no fa una ullada al BDSM o al poliamor per veure de què parlen

Les etiquetes són conductes que segueixes a vegades, no sempre, però actualment no tenen cap sentit. Això ho aplico al bloc La Mosca Cojonera, on m’interessa qüestionar certeses que habitualment es donen en l’àmbit del gènere, la monogàmia, l’heterosexualitat, etc. Es tracta d’obrir noves portes, però, aleshores, cada porta que obres conté una pila d’opcions diverses en sexualitat i en amor i cadascú escull la que vol. M’interessa aquesta ambigüitat, no haver d’escollir entre blanc i negre, sinó contemplar moltes altres opcions. Un altre món sexual és possible”.

Barcelona va acollir, el 2012, el Festival sobre l’Art de la Luxúria Xplore, un esdeveniment sorprenent que capgira tots els prejudicis i les pràctiques heretades sobre la sexualitat, el cos i les relacions sentimentals, una concepció expansiva i transformadora de la sexualitat. El coreògraf i director d’aquest festival Felix Ruckert, basat a Berlín, ens explicava: “el 2004, vaig fer una recerca del meu treball coreogràfic en sexualitat interessant-me per la sexualitat que es desenvolupa fora de l’àmbit privat, —que és on se sol desenvolupar— i on existeix un ull exterior: el BDSM, el contact improvisation, el swinger o els grups de tantra. El que em vaig trobar, però, és que les diverses escenes estaven molt separades, ja sigui perquè no tenien contacte o perquè tenien estètiques oposades: imagina’t l’escena BDSM fosca i amb cadenes, o la del tantra, tan volàtil i hippy... Jo vaig buscar persones que participessin en un espai on tothom hi fos present, amb un esperit de sex positive movement”.

La sexualitat és una activitat que porta la gent als seus moments més emotius o els més
fràgils, ja que toca l’èxtasi o el descontrol. Aquests aspectes es consideren molt perillosos
en la societat capitalista, segons la qual no pots ser fràgil ni estar fora de control”.

El bloc Antes muertaque sumisa és un bloc on el sex positive movement es mostra de manera expansiva i des d’una concepció revolucionària i transformadora. No se sap quina de les persones col·laboradores habituals deu ser la coordinadora, si Oriol Matadepera, Sandra Rojas, Mila Mores, Bibiana Hirukote o Gna Marada però és un referent imprescindible i completíssim en literatura i en recursos que mostren que un altre món sexual és possible. També va autoeditar el llibre Del amor al amor, presentat a molts centres socials de Catalunya.

La web Sex in Panic és un cas molt especial. S’autodefineix com un espai de “sexologia amb una perspectiva positiva, constructiva, feminista i golfa, enfocada al psicoerotisme femení amb un toc kinky i lesbià”. Bluttie Kat, una jove creadora que —de ben segur— revolucionarà moltes ments, crea una web complexa i completa, que té l’habilitat de viatjar pel sexe des de dins i una capacitat poc comuna d’oferir noves visions de conceptes que semblaven analitzats.

publicat a la Directa nº 327, 24 de juliol de 2013

1 comentari:

  1. Em falta una mica de crítica, més allà del "tothom a follar"

    No serveix de res parlar de sexualitat positiva si no en som conscients de la pressió i la moralitat constant sobre la monogàmia. I em falta això a l'article. Que tothom pot follar amb qualsevol, però diga-li a algú que no ha sortit del seu poble que ho faci i que després no es senti malament (de fet, em sembla que no cal ni buscar al poble!). Això últim és el que hem de tenir en compte, i com hem de fer per que la gent s'estimi i estimi el seu cos i la seva sexualitat sense trair-se.

    ResponElimina

¿Qué te ha parecido este texto? ¿Algún comentario?