dissabte, 27 de desembre de 2014

Bruixes, paganes i clitorianes, Joana Garcia Grenzner


Hi ha mots que són màgics. Ara que ve Nadal i les fotos familiars, proveu-ho. Quan tothom miri la càmera amb el somriure als llavis per esmentar el tal Lluís dels nassos, xiscleu ben alt: clíiiiiiitoris!!! Comprovareu que, si en algunes llars i famílies els acudits sobre la descoberta de la tita dels petits són un clàssic, posar l’òrgan del plaer femení damunt la taula encara destarota (com a mínim). Però, el que no s’anomena no existeix: les parets de qualsevol lavabo escolar són exemples de l’omnipresència (d’entrada, simbòlica) dels genitals masculins – i la invisibilitat del plaer femení a l’imaginari col·lectiu, i si parem l’orella al pati d’escoles i instituts, als bars-abreujadors de xavalada, el panorama pot esdevenir dantesc. Malgrat el treball constant del moviment feminista per estendre l’atenció, formació i sensibilització en sexualitat i anticoncepció i l’educació sexo-afectiva a les escoles i arreu, promoure
l’autoconeixement del cos femení i socialitzar criatures i grans en la sexualitat lliure, plaent i conscient, veiem com l’empremta de la castració sexual i mental col·lectiva de 40 anys de franquisme encara roman als nostres cossos, als de les nostres àvies, mares, tietes, germanes, quan resseguim el fil invisible que connecta les seves històries vitals i sexuals amb les nostres.

Visibilitzar i reivindicar el clítoris com a font de plaer és un crit feminista (explícit o no) que udolen fornades de lluitadores en totes les èpoques i contrades enfront de la colonització dels nostres cossos. La companya Lolita Chávez, presidenta del Consell de Pobles del Q’iché en defensa de la Mare Natura, la Vida, la Terra i el Territori (Guatemala), autora de Dones Indígenes: Cossos, Territoris i Vida en Comú (ACSUR Catalunya, novembre 2014), ho considera un dispositiu “polític i estratègic”. “Desafiar el sistema de poder des de la sexualitat és senzillament meravellós”, explica la Lolita, que ha viscut dos intents d’assassinat per defensar el seu territori de l’espoli de mineres i hidroelèctriques, i una campanya de criminalització i estigmatització que començà, vés per on, per acusar-la de ser bruixa i prostituta. Per trencar el silenci i la impunitat de la violència sexual que visqueren durant el genocidi desfermat per l’ex dictador Ríos Montt, les indígenes guatemalenques han hagut de trencar també amb segles d’opressió del racisme colonial, el capitalisme i el patriarcat, que concebien –i encara avui conceben- els seus cossos com propietat de patrons i marits. I per a reivindicar el seu cos com a primer territori, lliure de violències masclistes, com reivindiquen els seus territoris ancestrals lliures de transnacionals, per a generar pactes polítics propis que dinamitin els pactes patriarcals que volen governar els seus cossos i sexualitats, les indígenes del K’iche’ començaren anomenant les parts del seu cos sepultades pel silenci. Per a totes nosaltres, tota lluita i revolució parteix de l’autodeterminació sobre el propi cos i el propi plaer. Ni verges, ni santes: bruixes, paganes i clitorianes!

publicat originalment a la Directa

més de joana garcia grenzner 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

¿Qué te ha parecido este texto? ¿Algún comentario?