Aquest text gira
entorn a les dues facetes fonamentals que considero que presenta l’amor
lliure: per una banda la vessant de reivindicació política feta des
d’una perspectiva materialista, comunista i anti- autoritària i, per una
altra, una de més personal, que, com molt acertadament afirmà Kate
Millet, és política també[i].
Pensem que l’amor lliure ens porta a dur a la
praxis una crítica fervent a l’aïllament i a la carència emocional endèmica a la que ens aboca el sistema capitalista
[ii].
És per això que volem reflexionar al voltant de com i per que creiem
que hem de començar a construir un camí d’experiències que ens permeti
anar creant, mica en mica, les condicions que possibilitin la resolució
de les mancances relacionades amb el camp afectiu i que dificulten el
nostre lliure desenvolupament com a ésser socials i el nostre
empoderament com a classe.
Amor, Alienació i Emancipació obrera
L’amor ideal de parella i de família, els únics reconeguts per la
cosmovisió capitalista, se’ns presenten com un concepte universal,
ahistòric i propi de la natura humana. Res més lluny de la realitat, ja
que, com a éssers socials i racionals que som, produïm i reproduïm les
nostres relacions, modelant-les a llarg del temps. L’amor, com a mode de
relació que és, s’ha d’entendre també com un producte històric, fruit
de les particularitats econòmiques i polítiques de cada comunitat i de
les seves condicions materials de vida al llarg del temps i, per tant,
subjecte a la manipulació i al canvi.
Love is abundant, and every relationship is unique
