dimarts, 2 d’abril de 2013

Mester d'amor, Joan Salvat-Papasseit

El beso: Lagrimas de Eros, Géricault
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l´esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
                      i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.


Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894-1924)
«Mester d'amor»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

¿Qué te ha parecido este texto? ¿Algún comentario?