dilluns, 12 de novembre de 2012

Número 10, i últim, de l'Accent Bord





L’Accent Bord: punt i a part

Aquest desè número del fanzine tanca un cicle

El primer Accent Bord va sortir el novembre de l’any 2009. El vam presentar a Can Vies, a Sants, a la primera Castanyada Borda que va organitzar el Brot Bord. Se’n van fer només 50 exemplars, que s’havien imprès a Vilafranca del Penedès (i que quasi no arriben amb les presses de dur el sopar, torrar les castanyes, etc.). El vam repartir abans de sopar. La gent se’l mirava amb curiositat, amb un mig somriure, potser perquè veien l’apropiació en to jocós de L’Accent, al títol, afegint-hi BORD dessota, potser per la temàtica de la portada, amb notícies mig en conya, o potser pel format que tenia, un fanzine en tota regla (fotocòpies DIN A4 en blanc i negre doblegades per la meitat), que podia semblar antiquat. O potser per tot plegat.

En aquell primer número s’anunciava a la portada que «El mot ‘bord’ surt al carrer», donava les claus de per què la monogàmia és tan avorrida i Josep Cuní ens acompanyava a fer cruising per Barcelona. Domes i Hones era el primer article, de l’ara lluny Irina Clitoriβ, la incombustible i viatgera articulista queer, i de seguida la Tieta, la més fidel redactora de l’Accent Bord, ens explicava al taller d’argot bord que justament la paraula bord era una proposta de traducció de l’anglès queer. La crítica a la monogàmia, de Na Pai, la saltamarges mental més poliamorosa que ha existit mai, el cruising als mass media, els dissenys bords, els cartells… tot un seguit de propostes molt i molt noves que no deixaven indiferent ningú. També en aquell primer número apareixia un altre dels personatges clau de l’Accent Bord, la Doctora Maeso, rescatada directament de la pel·lícula La caverna. Amb el temps, s’hi sumarien la glamurosa i decadent Glòria Hole, amb una ploma prolífica, o la prometedora deixebla de la Dra. Maeso, la becària Bel·la Mia, enyorada ja pels seus lectors, amb l’emprovador, una de les incorporacions més joves i amb més futur de la redacció.

D’aquell primer Accent Bord fa exactament tres anys i deu números. Som a la Castanyada Borda de l’any 2012, a Cardedeu, i ha arribat el moment de celebrar aquests deu números, aquests tres anys, i de dir adéu a l’Accent Bord tal com el coneixem. Sí: l’Accent Bord arriba ara, amb aquest desè número que teniu a les mans, al seu final. És l’últim. Però, abans d’explicar per què, anem a pams, que tres anys donen per a molt.

La idea de fer una publicació va sorgir a l’assemblea. Teníem ganes de dir coses i que hi hagués alguna mena d’escrit, de revisteta, del que fos, que trenqués l’heteronormativitat que hi ha arreu, també en tota mena de publicacions més o menys alternatives. La norma era que no hi hagués normes, ni tan sols en la seva periodicitat. No volíem marcar-nos ni uns terminis ni unes obligacions per tal que el que sorgís ho fes de manera gairebé espontània. Teníem clar que al nom hi havia de sortir el mot bord i que intentaríem que sortís de manera trimestral en la mesura del possible (i curiosament, a excepció de l’hivern de 2010 i la primavera de 2012, més o menys, així ha estat), però no vam parar-nos a definir ni qui escriuria, ni el com, ni el què, ni fins on seríem capaços de distribuir-la. El Brot Bord en aquells moments estava naixent i no teníem ni idea de què seríem capaces de consolidar.

El nom mateix, l’Accent Bord, va sorgir gairebé de broma, agafant un periòdic seriós i afegint-hi un toc “petardo”, desviat, amb la provocació que representa copiar fins i tot l’estètica d’una publicació d’aquesta mena i fer-ne una versió ben borda. Era un desafiament, gairebé irresponsable, eren les ganes de dir que ja érem aquí, que teníem ganes de capgirar el patriarcat, que ens faríem notar i que la seriositat o la correcció política no serien cap mena d’impediment a l’hora d’expressar-nos, de dir la nostra, de clavar la ploma. Cap de nosaltres no es pensava que allò que va començar mig en broma (i a què alguns no auguràvem ni dos fanzines) duraria tres anys i arribaria a deu números (i tindria més d’una i més de dues lectores!).

La gràcia de l’Accent Bord ha estat justament aquesta, ser una publicació sense un motlle previ ni massa pretensions que a poc a poc ha anat consolidant un estil molt propi i ha anat intentant omplir un buit existent en el panorama queer en llengua catalana. S’han anat també desenvolupant unes seccions que ja han madurat i les nostres articulistes són ja conegudes arreu dels Països Catalans. Ha estat un procés bonic, gens forçat i alhora molt obert. Sempre hi ha escrit qui ha tingut ganes d’escriure-hi. El mèrit és de totes.

L’evolució de l’Accent Bord ha estat paral·lela a la del Brot Bord: el seu creixement ha anat fent créixer també el nombre de les articulistes i la varietat d’estils i continguts del fanzine. Vam començar essent uns quants que, una mica de tot arreu, fèiem assemblees a Barcelona i anàvem allà on ens demanaven o allà on podíem (podeu llegir moltes de les cròniques publicades, començant per Solsona i acabant pels actes del 28 de juny fets arreu). A poc a poc s’ha consolidat una assemblea borda a Girona i en va sorgir una altra al Camp de Tarragona, que ha començat amb molta força, moltes ganes i molta gent; també en vam fer difusió a l’Accent Bord. I, a tot això, cal sumar-hi totes les militants rebordonides soltes que fan feina aquí i allà, ja sigui a Tortosa, a Lleida, a Vilafranca o a Solsona.

Són deu Accents Bords que ressegueixen aquesta història, que en són una part fonamental. Són deu números plens de contingut, de ploma, de cartells, d’ironia, de sexe, de subversió, de crítica... des del constant qüestionament de la cultura de la monogàmia de Na Pai o les filosofades queer de l’Irina fins a les reflexions de la Dra. Maeso (algunes de les quals han travessat l’oceà, traduïdes al castellà) o l’argot bord (l’única secció que ha estat present als deus números), que ens ensenya a moure la ploma en català, passant per les propostes, ressenyes i anàlisis de la biblioteca borda, la creativitat de la Glòria Hole, que inventa una nova secció per a cada entrega, o els debats de BANda Guais. I no podem oblidar les col·laboracions eventuals, les reflexions personals, els escrits i còmics de caràcter literari, les cròniques dels diferents actes en què ha participat el Brot Bord, els manifestos per al 28 de juny, els cartells de convocatòria, les noves col·laboradores (la Pee Wee, l’Anna, l’Amic Amat…) i un llarg etcètera que és impossible resumir en tan poc espai.

Hem rebut també crítiques, algunes ferotges, però rebre crítiques forma part de fer política i demostra, si més no, que el missatge arriba. Aquestes crítiques han anat bé per corregir allò que no es feia bé, per millorar o per intentar explicar-nos millor si alguna cosa s’ha interpretat amb un to potser insultant o potser massa àcid. Obrir debats sempre és positiu, assumir les contradiccions de la reivindicació del dia a dia (és impossible no tenir-ne) i polititzar-les és una manera de madurar políticament. També hi ha hagut l’altra cara de la moneda, gent que ens felicitava molt emocionada pel que fèiem, també per l’originalitat de la proposta, pel to, i, sovint, perquè ja era hora que hi hagués propostes descaradament queers, bordes, en llengua catalana. Aquests mails, cartes, comentaris personals o comentaris via FB o blog han estat un esperó cabdal per seguir creant, per seguir clavant la ploma, per seguir combatent el patriarcat de la manera més desacomplexada. Amb tota seguretat, al cap i a la fi, podem afirmar que l’Accent Bord no ha deixat indiferent ningú.

Hi ha pàgines que totes recordareu i que ja són moments escollits que quedaran a la nostra memòria borda: la mítica portada amb els monstres de Bola de Drac, l’oda al sexe lent de la Dra. Maeso, la crònica de la Mama (Manuela Trasobares contra el Papa), la brioixeria fina de l’argot, la defensa aferrissada del sexe col·lectiu, els pamflets criticant el Pride Barcelona, les espurnes bordes, la ressenya del llibre de Lluís Llach, el primer emprovador de la becària… I mereix una menció especial un petit suplement que vam fer la primavera de 2011: La llegenda Borda del dia de Sant Jordi, entronitzada ja com un dels hits literaris del panorama queer català actual.

Doncs l’Accent Bord arriba al seu final, i ho fa havent superat amb escreix els plantejaments inicials tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut. I és que val la pena remarcar que un dels èxits més interessants que ha aconseguit l’Accent Bord és reivindicar un to desenfadat, a voltes àcid, a voltes “petardo”, com a mecanisme d’expressió per a fer política igual de vàlid que qualsevol publicació seriosa; és a dir, l’aparent lleugeresa del com no li treu gota de contingut. Aquest contingut, justament, ha intentat omplir, com dèiem, un buit quant a temàtica queer, borda, escrita en català, ja no només per aspectes més acadèmics (assaig, reflexions, articles polítics, etc.) sinó també pel que fa a ficció o qualsevol altra mena d’expressió artística (molt exigua encara en llengua catalana), la qual cosa volem pensar que també té molt de mèrit.

Volem felicitar, doncs, i donar les gràcies a totes les persones que han escrit, dissenyat, col·laborat i que han fet possible, en definitiva, aquests deu números de l’Accent Bord.

Gràcies, de debò. I felicitats.

I per què aquest és l’últim Accent Bord?, us preguntareu. Per què pleguem? I ara, què? Doncs no patiu, perquè l’únic que s’acaba és el nom. Això vol dir que continuarem fent un fanzine, sí, però no amb aquest nom. Les nostres articulistes, els continguts, les idees que tothom vulgui aportar i, sobretot, la forma, la manera i el com continuen i continuaran, i esperem que molt de temps. Es tracta de seguir com sempre però amb un nou fanzine i noves idees. És un punt i a part.

El Brot Bord renova imatge, es renta la cara i reprèn a partir de l’experiència de l’Accent Bord una nova publicació, amb un nou nom, amb una nova imatge, amb noves incorporacions i amb més temes, sempre des d’una perspectiva borda, però amb el mateix to: humor i rigor, ploma i seriositat, profunditat i conya. Ja ens enteneu. Som les de sempre amb ganes de consolidar una nova publicació borda en català que continuï intentant omplir aquest espai queer en la nostra llengua, tal com intentàvem fer fins ara, prenent com a background i com a rodatge aquests deu exemplars publicats fins ara i començant amb ganes una nova aventura borda, també en paper, però més àmplia, millor i més ben distribuïda.

Una nova aventura borda. Li hem triat un títol que reculli justament això, que volem emprendre —continuar, de fet— una lluita borda contra el patriarcat, amb un esperit bord i combatiu alhora, subversiu i enjogassat al mateix temps. Es titularà L’aBORDatge, l’abordatge del patriarcat, l’abordatge del sexisme, de l’heteronormativitat, del masclisme i de l’homofòbia i la transfòbia, servint-nos, com sempre, de l’adjectiu ‘bord, borda’, la nostra traducció de l’anglès queer, la nostra apropiació i adaptació de la teoria i política queers a casa nostra (de moment cap “autoritat en l’assumpte”, l’assumpte queer, s’entén, ens ha secundat, a casa nostra, en aquesta traducció per ‘bord’ que proposem, ni ens ha donat suport, com tampoc, s’ha de dir, no l’han criticada; ja veurem si en un futur qualla o no, però en tot cas no serà per manca d’insistència per part nostra).

L’aBORDatge creiem que és un títol que exemplifica aquesta aventura en paper, aquesta lluita, aquestes ganes d’atacar, d’abordar, justament, el patriarcat. Fa uns quants anys, quan algunes membres del Brot Bord formàvem part del JAG (Joves per l’Alliberament Gai) vam aplegar en un llibre un recull de relats antipatriarcals. El vam titular A l’aBORDatge, amb preposició, perquè amb aquell llibre preteníem justament llançar-nos a l’abordatge de la literatura antipatriarcal. Va ser una experiència molt bonica, molt profitosa i molt plaent. Us recomanem que, si no ho heu fet encara, el llegiu (encara el podeu trobar en alguna llibreria!). Ara, partint d’aquella idea, d’aquell títol, hem posat nom a aquest nou fanzine: li traiem la preposició, perquè així té més força i perquè precisament ja hi estem posades: no anem a l’abordatge sinó que el que fem a cada número (i més amb deu Accents Bords a l’esquena) ja és l’abordatge, L’aBORDatge.

Ara us demanem que llegiu aquest últim Accent Bord amb ganes, també amb un punt de tendresa, i de nostàlgia, si voleu, però en absolut de pena, de llàstima o de recança, perquè tornem, tornem d’aquí a tres mesos, ja l’any que ve, i tornem amb energies renovades, amb la ploma i els continguts de sempre però amb noves idees, noves seccions, més des-generades que mai, amb més sexe, més ironia, més crítica, més propostes, amb més lluita i amb més alliberament.

El vent bufa de cara, així que amb les espases ben altes, mocadors roses i els orificis del cos ben dilatats, d’aquí a tres mesos (re)emprendrem L’aBORDatge.

Fins ben aviat.

Assemblea del Brot Bord

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

¿Qué te ha parecido este texto? ¿Algún comentario?