L’amor per
l’ésser humà…
Massa tard
per tenir enyorances.
No és un
joc.
No.
De la barreja
brutal de la terrible desgràcia
de la
criatura que juga i s’emporta els fruits
cap a
l’abdomen
—punxat en
el seu esperit en mig de la indigència imprudent—,
Ens sentim
ben incapaços
—amb
exasperació—
de tornar
reconvertits
o
metamorfosats
en coherents
preocupacions interminables.
De la sèrie Textos mecànics de Bet Gargola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
¿Qué te ha parecido este texto? ¿Algún comentario?