Cada cop hi ha més gent que reconeix que la monogàmia no li funciona, Janet Hardy

Barcelona va acollir, del 22 al 24 de juny, el Festival sobre l’Art de la Luxúria Xplore, un esdeveniment sorprenent que capgira tots els prejudicis i les pràctiques heretades sobre la sexualitat, el cos i les relacions sentimentals. La nord-americana Janet Hardy és el referent internacional quan es parla de nous models de relacions d’amor i de sexe. Al llibre ‘The Ethical Slut’, escrit conjuntament amb Dossie Easton, dinamiten els límits entre identitats sexuals, les relacions obertes, l’obertura del sexe al dolor, la pràctica en grup o les tècniques de meditació. A les seves pàgines, Hardy ens explica aquest univers, on el ‘poliamor’, el BDSM o el ‘swinger’ són comunitats sense gaire contacte entre elles.

Quina ha estat la teva participació al festival Xplore?

És la segona vegada que vinc a ensenyar a Europa i, si bé no conec bé el context, he vist que les meves idees sobre el sexe mereixen un procés lent. Amb Dossie Easton, vam publicar per primer cop The Ethical Slut l’any 1997 i, en aquell moment, gairebé ningú no coneixia el terme poliamor. A la segona edició del festival Xplore, el 2010, el món havia canviat radicalment i el poliamor estava als llavis de tothom. El canvi ha estat enorme, cosa que pot facilitar que, lentament, el concepte entri a Europa.

Al taller titulat ‘Zorras, promiscuas y éticas: fundamentos de estilos de vida no tradicionales’, carregues contra la concepció binària de l’atracció sexual, segons la qual ens atrau l’home o la dona.

Què pretens explicar?

La concepció estàndard diu que ens sentim atrets per un home o una dona, encara que parlem de relacions homosexuals o heterosexuals. I això és una preconcepció que ens condiciona molt perquè, en realitat, el que existeix és la masculinitat o la feminitat, de manera que, sovint, el que ens atrau és una dona amb una masculinitat molt forta o un home amb una feminitat molt forta.

El títol del llibre inclou el terme ‘slut’ (putot) per parlar de manera provocativa d’un concepte... D’entrada, Slut és algú que aprecia el sexe com una manera de connectar i, també, d’expandir-se personalment. No es tracta de dir quina forma de sexe és bona o dolenta; totes ho són, sempre que siguin consensuades. Nosaltres, quan vam escriure el llibre The Ethical Slut, volíem eliminar les limitacions i usar un terme més inclusiu que contemplés des de les relacions espontànies, als amics sexuals o fins i tot els models de parelles de tres per la resta dels dies. De fet, és possible ser completament monògam i slut, l’important és que sigui una elecció personal. El títol del llibre és una tria provocadora, ja que molta gent pensa que ser slut i ser ètica és una contradicció, tot i que practicar molt de sexe pot ser ètic. Amb qui mira totes les possibilitats de relacions sense prejudicis i, finalment, elegeix la monogàmia perquè considera que està feta per ell o ella, hi estic absolutament d’acord; però, habitualment, la gent és monògama perquè pensa que és l’única manera moral de ser.

La tria té relació amb una determinada concepció cultural?

Cada vegada hi ha més gent que reconeix que la monogàmia no li funciona. Dóna felicitat a alguna gent, però, a molta altra, no li’n dóna; aquesta gent cerca altres maneres de buscar família. Les famílies americanes, per exemple, són petites: mare, pare, fill i poc més, però els humans ens movem millor en tribus que en famílies petites. En aquest sentit, la poliamoria ens porta a crear grans famílies, a incrementar la tribu.

Quan et vas adonar del valor de les relacions obertes?

Per experiència personal, després d’analitzar els mecanismes que generen la gelosia i la possessió. Vaig viure quinze anys de matrimoni monògam i em vaig adonar que no volia continuar amb allò, no podia prometre viure en monogàmia eternament. Em feia sentir com una propietat i jo no em volia sentir així. De fet, em vaig trobar dins d’una relació monògama sense pensar-hi i això és el que no em sembla bé perquè evidencia que, habitualment, s’elegeix la monogàmia perquè no s’ha pensat en cap altra opció. El meu primer matrimoni va acabar, però encara som amics, compartim la custòdia dels fills i ens corresponem. No sento que hagi estat un matrimoni fracassat, sinó que va acabar quan vam sentir que havia d’acabar; de fet, penso que va ser reeixit.

Hi ha una frase del llibre que deixa clar un dels eixos més important del teu pensament: “Amor net: amor sense expectatives”. Què significa?

Considero que l’expectativa d’una persona perfecta amb qui ho viuràs tot i de forma brillant no existeix. Les expectatives d’un vida llarga en monogàmia no solen funcionar. Hi haurà gent amb qui aniràs a passejar, algú amb qui tindràs sexe, algú amb qui aniràs al cine... però, omplir totes les expectatives amb una sola persona? això no és realista. Si tu estimes algú i aquesta persona estima algú altre, potser això no resta, sinó que suma. Tenir un nou amic pot generar noves fonts d’excitació i aportar molt a la parella. El poliamor no és o sinó i; no és això o això altre; és una aproximació inclusiva a la vida.

Entrevista feta per Sàgar Malé

www.setmanaridirecta.info