Acompanyar la sexualitat dels infants, Anna Salvia

Estic a la banyera amb la meva filla de vuit mesos una tarda de principis d’estiu. Encara no gateja, però té plena mobilitat en el medi aquàtic. Ens hem banyat juntes dese-nes de vegades, tot i així, no ha estat fins avui que s’ha llençat a explorar-ho. Jo no sóc conscient del que està apunt de passar, ni tan sols m’ho he plantejat mai. De sobte, avança cap a mi i, en mil·lèsimes de segon, comprenc que ve decidida a investigar el meu pubis. El temps sembla aturar-se, no per la lentitud esperable d’una bola encuriosida recent aterrada a la Terra, sinó perquè el pànic s’apodera de mi. El primer impuls que envaeix tot el meu cos és apartar-la, desviar la seva ruta amb alguna maniobra improvisada evitant a tota costa que accedeixi a la meva vulva i vomitar un explosiu “Però, què fas?!”. Em sorprenc amb aquesta reacció visceral a punt de manifestar-se, tan antagònica a la persona que creia ser. 

Aquesta petita història es repeteix amb múltiples variables: en lloc d’una vulva, hi ha el penis del pare, o un nen de dos anys que explica a la seva mare les divertides i plaents formes per les quals transita el seu penis (amb paraules entranya-bles com “s’ha posat contenta”, “està grossa”...), o una nena de cinc anys que es frega alegre-ment a sobre un coixí a la llar d’infants, o un grupet de nens i nenes d’uns tres anys meravellant-se per les formes i sensa-cions dels seus cossos nus, o un lactant que té una erecció mentre pren el pit.

El que uneix totes aquestes situacions no és altra cosa que el xoc d’un adult amb l’expressió d’una sexualitat que no concebia en un infant i davant la qual, en el cas que n’hagués estat coneixedor, no s’hagués esperat reaccionar d’una manera tan visceral, emocional i, en alguns casos, paralitzant.

Darrere aquestes reaccions caricaturesques, hi ha molta gent adulta que no vam experimentar aquestes vivències perquè els nostres pares les reprimien. També hi som les que vam explorar la nostra sexuali-tat d’amagades o amb un fort sentiment de culpa. A les quals cal afegir les professionals que no vam rebre cap formació respecte el tema, fet que ens predisposa a pensar que la sexualitat apareix a la pubertat, en lloc de creure que és inherent a l’ésser humà i que són les seves manifestacions les que varien al llarg de la vida.

Per l’altra banda, hi ha una sexualitat que, des que moltes famílies hem deixat de reprimir el contacte amb els genitals, s’està expressant en aquesta etapa com no ho havia fet en les darreres generacions. Tanmateix, el model repressiu dels nostres ancestres apareix en les nostres reaccions automàtiques i la majoria ens sentim ben perdudes, no tenim coneixements sobre el tema, no sabem què se suposa que experimenten els infants ni com acompanyar-ho.
 

Els infants ens estan ensenyant a viure una sexuali-tat innocent i espontània, lliure de culpa i repressió. Aprendre a acompanyar-los passa per obrir-nos al canvi revisant què és per nosaltres la sexualitat i com la vivim. T’atreveixes?

publicat al setmanari Directa num 277
+INFO: www.somnahia.net