Ningú millor que les dones saben que el Poder -aquest mecanisme funest de permisos i prohibicions- també gestiona cossos, desitjos i plaers. A través d'una de les seves filials, la Moral, ha condemnat cadascuna d'aquestes tres benediccions a ser enteses al llarg de gran part de la història occidental com a sacrilegis dels quals fugir. Així, la vasta mirada de la sexualitat, l'erotisme i l'amatòria ha quedat tancada, mutilada i gairebé abatuda.
El plaer i el desig ens porta a la preciosa idea de l'intercanvi, fins i tot en la mateixa autosexualitat existeix com a tal -a qui no enriqueix unes fantasies? -. Tenint aquesta realitat tanta potència alliberadora i emancipadora en nosaltres, la Cultura ha de regular, ha d'indicar quins plaers són intercanviables i amb qui: és la mateixa essència del Poder, crear Normalitat. Es va imposant una objectivitat construïda socialment i, el que és pitjor, naturalitzada: un aparell que fabrica la institució del "seny" en totes les facetes humanes, cosa que es veu nítidament en el camp del sexe.
