Monogame over 2, Na Pai

Si no estás puesto en la escena de videojuegos indie quizás te habrá pasado por alto el escándalo que saltó a la luz el pasado mes de agosto entre Zoe Quinn, autora del videojuego Depression Quest y Eron Gjoni, su pareja hasta entonces.

En pocos casos una ruptura amorosa deviene tan pública, por eso me parece especialmente revelador analizar su catastrófica relación y todo el revuelo virtual que ha generado porque nos ofrece una espléndida ocasión de contemplar la cultura de la monogamia en pleno funcionamiento.

Eron abrió un entretenido blog llamado "The Zoe post" donde hacía público muchas intimidades de su relación con Zoe, exponiendo todas las cagadas de ella, sin reconocer el más mínimo error por su parte. Explica como Zoe le transmitió reiteradamente sus firmes principios de sinceridad y fidelidad sexual para más tarde acabar descubriendo que le había engañado con 5 amantes diferentes. Eron destapa el nombre de 3 de estos amantes (uno de los cuales está casado y es el jefe de Zoe), a quien acusa de enrollarse conscientemente con una persona que ya está aparejada y por lo tanto según él, también merecen su castigo.

Desmuntant la cultura de la monogàmia, Na Pai

Us presentem la última versió del text "Desmuntant la cultura de la monogàmia" (també amb nou títol més digerible, la última versió s'anomenava "Fonamentant les bases d'una lluita anticapitalista contra la cultura de la monogàmia) amb nous apartats com per exemple: "Relacions obertes. De la dependència a l'amistat", "Criança i maternitat dins i fora de la monogàmia", "No hi ha llibertat sense seguretat", "La preeminència d'allò econòmic sobre allò afectivo-sexual." o "De la propietat a la comunitat". Amb antics apartats reelaborats, aprofundint molt més en la complexitat de la violència de la cultura monògama. Hem d'agrair a tota la gent que ha vingut a les presentacions del llibre "En defensa d'Afrodita" i que sense saber-ho també ha participat en l'elaboració d'aquesta nova versió a través les seves aportacions en els debats que s'han generat.

http://issuu.com/brotbord/docs/desmuntant_la_cultura_de_la_monogam

Pdf per imprimir:  Desmuntant la cultura de la monogamia 3.2

Promiscgaitat, Na Pai

Aquest estiu tingué lloc a Barcelona un festival aquàtic d'homes amb músculs inflables, suposo que per poder flotar sense haver de coordinar braços i cames per nedar i així poder dedicar el gruix de l'activitat neuronal a processos mentals superiors com ballar i al mateix temps projectar somriures d'aparellament, com he pogut deduir a partir de les fotografies promocionals. Per complementar el festival, entre festa i festa hi havia ressaques, perdó, vull dir xerrades: 'Tan difícil és ser gai i tindre parella estable?' Amb aquesta lamentació es presentava la xerrada d'un psicòleg que s'anunciava com a 'expert en psicologia de l’home gay' i deia que 'analitzarà els condicionants que dificulten l’establiment de vincles afectius duradors'.

Aquesta xerrada en el Circuit festival semblava tan paradoxal com si en el marc d'una matança del porc a La Llacuna es fes un simpòsium titulat 'Tan difícil és ser amant de l'embotit i mantenir una dieta vegana estable?'. Però té la seva lògica si tenim en compte que la comunitat gai no és impermeable a la cultura de la monogàmia i encara alberga un recòndit pòsit d'anhels monògams, malgrat que la seva pràctica quotidiana en resti a anys llum.

Nous llibrets sobre sexe col·lectiu i relacions obertes, Na Pai

Ja podeu llegir a la xarxa els nous llibrets editats pel Brot Bord i Difonlaidea.tk. 

Una de les nostres activistes, Na Pai, ha escrit:

'Sexe col·lectiu. De la misèria a l'abundància sexual' i 'Relacions obertes per a principiants'.

Els dos textos els trobareu a l'issu del Brot Bord (i ben aviat en format paper en alguns espais i a les xerrades i actes del Brot Bord). També et recomanem un text que ja fa temps que corre però que potser encara no has llegit: 'Fonamentant les bases d'una lluita anticapitalista contra la cultura monògama'. El trobaràs al web difonlaidea.tk.

Rebentem l'ordre heteropatriarcal! Fem de l'amor i el sexe un lliure compartir!

Bona lectura!

Sexe col·lectiu. De la misèria a l'abundància sexual; Na Pai

 (publicat a l'Accent Bord núm. 7)

No és cap misteri, vivim en un estat d'escassedat sexual. En aquest ambient enrarit les relacions sexuals són regulades per normes d'origen patriarcal que determinen i restringeixen on, quan, com i amb qui podem tenir-ne. Aquesta normativa no està escrita enlloc, forma part del nostre subconscient col·lectiu com a única idea acceptable—i sovint, la única idea coneguda—de relacions sexuals; és, per tant, una construcció ideològica.

Per desmuntar aquesta normativa, començaré per transcriure-la toscament i resumida, dividint-la en tres principals models.

Trencant amb els trencaments, Na Pai

El Blanquet, el meu únic amant profund, “m’ha deixat” i arran d’això m’he motivat a indagar sobre la naturalesa dels distanciaments en les relacions afectivo-sexuals, més coneguts com a ruptures o trencaments amorosos. I res millor per començar que analitzar la meva pròpia experiència que és la que més i millor conec, assumint el risc de ser encertadament titllada de narcisista egocèntrica de merda. Jo i el Blanquet (l’anomeno tendrement així degut a la seva monodieta làctica i el seu rebuig a establir contacte dèrmic amb els raigs solars) estàvem molt dopaminats (enamorats) l’un de l’altre, la nostra relació es basava principalment en la dopamina ja que no compartíem projectes ni visions de la vida i ni tan sols província de residència (sols la dopamina o el treball assalariat et pot empènyer a moure’t grans distàncies per veure algú molt freqüentment). Això ha sigut així fins que el seu nivell de subministrament dopamínic ha caigut sobtadament en picat, mentre que a mi se m’ha mantingut més o menys en nivells estables.

Per això en llenguatge col·loquial diria que “el Blanquet m’ha deixat”. Però no és una expressió especialment aclaridora, ja que dóna a entendre que la relació s’ha acabat —punt i final— i en realitat el que ha passat és que la relació ha evolucionat —punt i a part. A partir d’ara al no estar mútuament dopaminats, possiblement ens seguirem estimant i follant, però suposo que sense tanta eufòria i passió—com qualsevol matrimoni ben avingut— i el que és més significatiu: ens veurem amb molta menys periodicitat.