I si l'amor no és lliure, com és?, Oriol Matadepera

Com es qualifiquen les relacions d'amor si aquestes no són lliures? Ens autoimposem límits per donar, repartir i rebre amor? El nostre amor només se li pot oferir a una sola persona en exclusivitat? Escollim en llibertat el tipus de relacions d'amor que volem? O pensem que han de ser com ens han dit a casa, a les pel·lícules, als contes de prínceps blaus, a les cançons romàntiques...? De petit vaig aprendre que 1+1=2 i quan sóc una mica més gran em diuen que 1+1=1!! Estic ple de dubtes i no sé com resoldre'ls. Havia arribat a la conclusió que repressió, propietat privada, control, xantatge o drets exclusius eren termes que suposadament ens provocaven ganes de vomitar però després les suportem amb (relativa) bona cara en les nostres relacions quotidianes i més encara si pel mig hi ha sexe. Ens juguem quedar-nos solters la resta de la nostra vida, discussions sense fi i una vida plena d'explicacions, dubtes i conflictes. És més fàcil i còmode seguir la roda de com han de ser les relacions (digueu-li parella o company o busqueu un altre eufemisme millor) que plantejar sincerament com volem viure al voltant d'altres éssers humans. Les relacions són variables i en continua evolució doncs crec que el fet de que semblin sempre iguals no ens dóna cap garantia que realment ho siguin. També hi ha persones que s'esforcen per trobar la manera de conviure a gust amb les persones que s'estimen, encara que no sigui fàcil per com ens han educat emocionalment.

Estimen, doncs existim: Oda a l'Amor, Oriol Matadepera

Publicat al setmanari de comunicació Directa www.setmanaridirecta.info

Una noia molt maca que em té el cor robat em va dir que fes una oda a l’Amor. M'ho deia per picar-me l’ullet i pujar-me la temperatura i perquè imagina que em costa rebutjar segons quines insinuacions. En el pla polític, vull pensar que m’ho deia perquè, com jo, deu veure que hi ha una gran manca d'amor als moviments socials. I amb això no vull dir que haguem de fer el hippie a cada acció o manifestació ni que transformem les concentracions serioses amb roba negra en orgies sexuals sense límits, sinó que, a les nostres assemblees i projectes, els manca alegria, afecte i comprensió, ràbia i passió, amor en estat pur, sense gels, retrets ni ànsies de possessió. Aquest amor a la llibertat existeix! L’he vist i sentit! I hauria d’equivaler –sens dubte– a odiar l'autoritat. I, de vegades, aquest huracà de sensacions ens porta cegament i sense prevenció a trencar la cara a un policia. Aquest amor és estrany, intens, censurat i reprimit, com l'amor lliure que tant pregonem I que no dubtem a tallar d’arrel. Però si es contagia de veritat, no només serem més lliures sinó que, a les properes manifestacions, veurem centenars de policies fugint en veure la turba d'amor que hi ha en cada pedra que voli com una fletxa d'Eros. Això o que les nostres insinuacions d'amor a la llibertat els obliguin a oferir les seves armes al servei de la justícia social. Ens cal amor i, ja que hi som, humor.

Les inquietuds existencials i els camins dels somnis es viuen millor rient, un mecanisme que ha salvat generacions senceres de rebels i resistents. I tornem. Existir és estimar, perquè això és el que ens dóna la vida. El sol pensament esdevé indignació i, si m'apures, canvi de canal del televisor. En canvi, l'amor a la llibertat i a la justícia social és el que ens mou a actuar. L'amor ens fa sortir al carrer amb les dents i les ungles esmolades, sense por i amb les eines que tinguem a mà. I el pensament ens dóna eines molt valuoses per les nostres lluites però, a la vegada, ens treu força amb la por i l'autosuggestió del “no podré" o "no seré capaç". Per això hem d'establir objectius reals I assolibles, perquè les expectatives irrealitzables són la nostra principal font de frustració. No és per consolar, però la vida no són victòries ni derrotes, ja que tot és ple de matisos. La vida són dos dies i com diuen a El Salvador, “no hay pájaro pequeño que después de alzar el vuelo se detenga en su volar”. Millor lent que aturat i tenint clar que el que no ens mata ens farà més fortes.

Oriol Matadepera, Maneres de fer l'amor

De antes muerta que sumisa

Un gran amor meu em deia l'altre dia que qui no tenia sexe per cap d'any, així li aniria la resta de l'any gregorià que ens ha tocat viure. I ja el veus tot preocupat perquè aquella nit no trobava amb qui intercanviar fluxes. Hi ha moltes maneres de fer l'amor i no cal estressar-se si el nostre sexe no coincideix amb les persones i moments que desitgem. Qui millor coneix el nostre cos que les nostres mans i dits? Fer l'amor és abraçar a algú o convidar-lo a dinar, berenar, sopar o esmorzar. També és expressar els teus sentiments i passejar per la platja o la muntanya. Efectivament, fer l'amor no deixa de ser ajudar, tenir cura o preocupar-se de qualsevol persona que passi pel nostre davant. Fer l'amor també pot ser dormir al costat de qualsevol persona; de la mateixa manera que tenir sexe no sempre és fer l'amor. És per això que poca gent entén que es pugui estimar amb bogeria a diverses persones a la vegada i es puguin expressar sentiments -des del seu punt de vista, únics i intransferibles- cap a diferents persones. Quan més t'estimis a tu mateixa, més podràs estimar a la resta del món. Exactament igual que quant més riguis de tu mateix, més alegre serà la teva vida. L'amor no està fet per ser entès, només per ser viscut, i per això hem de confiar plenament en les persones que tenim a prop i estimar-les a la vegada que ens deixem estimar.

Aquesta confiança hauria d'envoltar qualsevol relació humana ja que és l'amor a la llibertat i a la justícia el que ens fa sortir al carrer a protestar, a aixecar i encendre barricades, a sacrificar el nostre benestar per grans ideals o petites resistències. En tot cas, no faig cas de supersticions ni frases meravelloses igual que desconfio de filosofies optimistes i de panacees. Aquest any i les nostres vides aniran com cadascuna de nosaltres vulguem. Està clar que moltes vegades necessitem d'altres persones i segons el que pretenguem assolir, aquestes hauran de ser centenars, milers, milions... Fer l'amor és altament revolucionari i esfondrar les bases d'aquest capitalisme salvatge és fer l'amor. I està clar que cadascú fa l'amor com li agrada i en funció del moment, millor trobar connexions que aïllar-nos. Hi ha a qui li agrada fer-ho lentament i altres tenen molta pressa, a algú li agrada de dia i a altres a les fosques, a soles, en parella o en grups d'afinitat, amb caputxa o amb cadenes, trencant-ho tot o amb foc intens, però sempre amb seguretat i consciència. Sobre gustos... Ho dubtaves? Somriu, jo t'estimo!