Odio les barreres de
la gent. Em fan mal. Aquestes construccions fetes amb una barreja de
por, frustracions i ciment pur. Murs interminables que m'entesto en
abatre, en destruir a força de carícies, a força d'empentes, a
força de batacades. Què guardem amb tanta por? Un ser feble i
tendre i amorós? De què tenim por?
Jo vull estimar cada persona que conec i quan em trobo amb aquests murs agafo energia per destruir-los, però de vegades hi ha tant de ciment que no es deixen traspassar, llavors em llepo les ferides a l'altra banda i em desespero. Sé que hi ha un ésser estimable a l'altra banda que no vol els murs de l'ego, però no sé com abatre'ls.
Som nosaltres que hem de bufar des de dins perquè desapareguin i deixar-nos volar amb les coses que ens passen, sense conceptes predeterminats, sense tants raonaments i deixant la ment de banda, només sentint.
Jo vull estimar cada persona que conec i quan em trobo amb aquests murs agafo energia per destruir-los, però de vegades hi ha tant de ciment que no es deixen traspassar, llavors em llepo les ferides a l'altra banda i em desespero. Sé que hi ha un ésser estimable a l'altra banda que no vol els murs de l'ego, però no sé com abatre'ls.
Som nosaltres que hem de bufar des de dins perquè desapareguin i deixar-nos volar amb les coses que ens passen, sense conceptes predeterminats, sense tants raonaments i deixant la ment de banda, només sentint.
