Aquest estiu tingué
lloc a Barcelona un festival aquàtic d'homes amb músculs inflables,
suposo que per poder flotar sense haver de coordinar braços i cames
per nedar i així poder dedicar el gruix de l'activitat neuronal a
processos mentals superiors com ballar i al mateix temps projectar
somriures d'aparellament, com he pogut deduir a partir de les
fotografies promocionals. Per complementar el festival, entre festa i
festa hi havia ressaques, perdó, vull dir xerrades: 'Tan difícil és
ser gai i tindre parella estable?' Amb aquesta lamentació es
presentava la xerrada d'un psicòleg que s'anunciava com a 'expert en
psicologia de l’home gay' i deia que 'analitzarà els condicionants
que dificulten l’establiment de vincles afectius duradors'.
Aquesta xerrada en
el Circuit festival semblava tan paradoxal com si en el marc d'una
matança del porc a La Llacuna es fes un simpòsium titulat 'Tan
difícil és ser amant de l'embotit i mantenir una dieta vegana
estable?'. Però té la seva lògica si tenim en compte que la
comunitat gai no és impermeable a la cultura de la monogàmia i
encara alberga un recòndit pòsit d'anhels monògams, malgrat que la
seva pràctica quotidiana en resti a anys llum.


